Noi, 15 anys, alumne de 3r d'ESO

(Una vegada al mes, els professors fem un esmorzar comunitari. Estava jo per allí fent el cafè, quan de sobte em veig l'alumne més trapella de tots els que tinc a la porta de la sala de professors. I em fa signes amb la mà com dient: "Vine, vine!". M'estranyo, però hi vaig)

- Eva, em podries fer un grandíssim grandíssim grandíssim favor?
- Dis-me. Si puc, sí.
- Em pots donar alguna pasta de xocolata de les que us queden per aquí?

(...)

(i li la vaig donar!!!!! No sé si ho hauria d'haver fet o no, però... què voleu? El fart de riure que em vaig fer després s'ho va merèixer!)